Mariela G.
Mariela Garibay Ibargüen va néixer a Lima, Perú. Des de petita va desenvolupar la seva passió pel dibuix. Per tal de no generar conflictes a la seva família, va començar estudis de disseny gràfic. Un any més tard, però, es va canviar a la llicenciatura d’arts en la Pontificia Universidad Católica. Es va formar com a escultora l’any 2000. Va realitzar diversos encàrrecs i obres públiques, va exercir com a docent i va rebre diverses mencions en els darrers deu anys.
L’any 2005, després de prendre contacte amb escultors catalans, va decidir de venir a Catalunya, amb l’objectiu de realitzar un doctorat en Escultura Urbana a la Universitat de Barcelona.
Des que va començar la seva carrera com a escultora, va participar en més de divuit exposicions col·lectives. Novembre de 2009 realitzà la seva setena exposició individual a Barcelona.
A finals de 2007 va aconseguir entrar en el circuit de galeries del Grup Escolà, la qual cosa l’ha obligat a adaptar la seva forma de treball al ritme del mercat, més vertiginós i sense prou espai per a la innovació. Tot i que ha aconseguit rècords de vendes en els darrers mesos, Mariela es planteja si el fet de desenvolupar el vessant més figuratiu i comercial del seu treball no l’acabarà allunyant del costat més abstracte i potser més artístic de la seva obra.
L'objectiu del documental és donar a conèixer el treball de l'artista i inspirar altres joves a lluitar per tal de portar endavant els seus somnis.
Història del projecte
L'idea de Mariela G. neix després que realitzéssim un taller de documental a la Casa Elizalde, a Barcelona, sota la tutela del jove documentalista barceloní Albert Folk (Ciutat Vella C.B., entre d'altres).
Se'ns va acudir la idea de fer un documental sobre la Mariela, una persona a qui coneixíem personalment abans. La seva obra i la seva actitud davant el seu treball ens semblava un tema força interessant per a fer un documental.
Primer de tot, vam elaborar un esborrany de guió, i li vam demanar què li semblava la idea. A l'inici no estava del tot convençuda, però finalment hi va accedir.
L'únic temps disponible per nosaltres era els caps de setmana, en els moments en que no traballàvem i la Mariela estava al taller. Aleshores, vam elaborar un pla de rodatge, basat en aquestes limitacions: 15 jornades, és a dir, 15 caps de setmana, que vam encabir al llarg d'aproximadament cinc mesos. Vam gravar unes tretze hores en total, entre les filmacions al taller de la Mariela, i les entrevistes a les diferents personalitats.
A continuació, mitjançant el suport del Punt Multimèdia de Sants, vam realitzar l'edició del material. Un altre cop, vam trigar uns cinc mesos, aproximadament unes 100 hores. Després de generar moltes versions provisionals i analitzar-les amb les nostres parelles, vam arribar a la versió definitiva del curt documental, de 25 minuts. Aquest és el fruit de la nostra feina.
Els nostres mitjans
Des del començament sabíem que el nostre pressupost seria pràcticament cero. Aleshores, havíem d'ajustar el pla de producció al màxim, aprofitant tots els recursos a disposició.
Pel que fa a equipaments, no vam gastar pràcticament res. Teníem dues càmeres, cap de les dues professionals: una mini DV (Sony DCR-TRV 17) de l'any 2002, i una altra més moderna, una Canon FS100. Vam comprar un micròfon d'ambient, cintes mini DV, i poca cosa més.
En referència a l'edició del material, ho teníem una mica més complicat: no teníem ordinadors suficientment potents com per editar. Vam investigar quins equipaments podrien estar interessats en donar-nos un cop de mà, cedint-nos les intal·lacions. Finalment, vam arribar a un acord amb el Punt Multimèdia, del Districte de Sants. Amb el seu suport, vam poder editar en els espais lliures no utilitzats pels cursos, divendres i caps de setmana.
Un cop finalitzat el curt, estem contents: la fita ha estat acomplerta.